Mostrar mensagens com a etiqueta María del Mar Bonet. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta María del Mar Bonet. Mostrar todas as mensagens

quarta-feira, 2 de outubro de 2013

Cançons de Menorca, por María del Mar Bonet

Para este pequeno regresso às li(e)des, trazemos o primeiro disco da "Mare-mar" mediterrânica María del Mar Bonet.

Laura Almerich, a guitarrista que durante muitos anos acompanhou Lluís Llach, toca aqui a acompanhar María del Mar Bonet, coisa que ficámos a saber através da leitura de "Sempre más lejos", uma das muitas biografias do cantor de Verges.

Trago hoje as primeiras canções da cantora maiorquina, com o seu primeiro epê, de 1967, em que gravou 4 canções populares menorquinas.

Vídeo cortesia do blog Vinilìssim
Gràcies, amic!

Concèntric Ep #6042 UC

Texto de Lluís Serrahima na contracapa

 
Texto de Joan Bonet, pai (de María e de Joan Ramon, ambos cantores)

Da mesma sessão fotográfica, foram tiradas outras fotos, que, em formato imagem, ainda não estão na net.
Captadas por Oriol Maspons, sim, o mesmo que tirou as do primeiro epê de Raimon.
Ei-las:




Deo gratias, María del Mar Bonet, por teres enveredado pela canção.
Escutem como soava esta miúda...

domingo, 5 de agosto de 2007

Què volen aquesta gent?

Què volen aquesta gent, Epê de 1968 (Ed. Concéntric)


Baseada em factos reais e frequentes, este texto de Lluís Serrahima musicado pela maiorquina María del Mar Bonet, uma das maiores vozes femininas de todos os tempos na música folk, descreve as incursões nocturnas da polícia política, irrompendo casas adentro, num clima de terror que também por cá muitos sentiram. O estudante lança-se da janela para escapar à tortura.
A ditadura e a opressão não conhece fronteiras.


De matinada han trucat, / De madrugada bateram (à porta)
són al replà de l'escala; / Estão no começo das escadas
la mare quan surt a obrir / A mãe quando vai abrir
porta la bata posada. / Está de roupão

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

"El seu fill, que no és aquí?" / "O seu filho, não está aqui?"
"N'és adormit a la cambra. / "Está a dormir na cama.
Què li volen al meu fill?" / Que querem do meu filho?"
El fill mig es desvetllava. / O filho acordava.

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

La mare ben poc en sap, / A mãe sabe muito pouco
de totes les esperances / de todas as aspirações
del seu fill estudiant, / do seu filho estudante
que ben compromès n'estava. / Que tão comprometido estava

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

Dies fa que parla poc / Faz dias que fala pouco
i cada nit s'agitava. / E cada dia estremecia
Li venia un tremolor / Vinha-lhe um tremor
tement un truc a trenc d'alba. / Temendo uma chamada ao romper d'alvorada.

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

Encara no ben despert / Ainda não completamente desperto
ja sent viva la trucada, / Já sente bem forte a batida
i es llença pel finestral, / E lança-se pela janela
a l'asfalt d'una volada. / Ao asfalto de um voo.

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

Els que truquen resten muts, / Os que batem permanecem calados
menys un d'ells, potser el que mana, / Menos um deles, talvez o que manda,
que s'inclina pel finestral. / Que se inclina da janela.
Darrere xiscla la mare. / Atrás a mãe grita.

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?

De matinada han trucat, / De madrugada bateram
la llei una hora assenyala. / A hora assinala a lei.
Ara l'estudiant és mort, / Agora o estudante está morto,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba. / Morreu de uma batida ao romper d'alvorada.

Què volen aquesta gent / Que quer esta gente
que truquen de matinada? / Que bate à porta de madrugada?